dimarts, 26 de maig del 2015

Un arbre no creix més per molt que el mesurin.

Un arbre no creix més per molt que el mesurin.
Crec que aquesta frase hauria de ser una de les premisses de la mentalitat de mestres i professors en quant a avaluació.
Amb això vull dir que l’avaluació sigui prescindible i fàcilment suprimible? No. L’avaluació que realment busca la millora i el creixement educatiu i personal dels alumnes, aquesta és la que ha de perdurar i la que hem de perseguir com a objectiu. En canvi, aquella avaluació que busca quantificar el progrés de l’alumne, etiquetar-lo i establir-ne constants mesures que només porten a aprovar o suspendre; és una avaluació innecessària que no aporta riquesa al procés d’ensenyament – aprenentatge.

Així doncs, avaluar per avaluar no és suficient, ni útil. Segons Condemarín, M. (2000) una avaluació autèntica s’ha de regir per uns principis bàsics. Anem a situar-los en l’àmbit de l’educació primària:

  • Està orientada a millorar la qualitat dels aprenentatges. No avaluem perquè sí o per justificar allò que fem sinó per saber com hem d’orientar els nostres alumnes i ajudar-los a madurar en tots els àmbits. Així, quin sentit pot tenir fer tota aquella sèrie d’exàmens de tots els temes de totes les assignatures si després els mestres ens limitem a una mera qualificació numèrica i no anem més enllà. En aquesta línia, us recomano que llegiu el meu post anterior sobre el feedback, la clau d’una veritable avaluació formativa. Això implica també que l’avaluació és una part integrant i fonamental del procés d’ensenyament – aprenentatge.
  • Constitueix un procés col·laboratiu. Això suposa implicar els alumnes en l’avaluació, responsabilitzar-se’n. Diferents exemples podrien ser l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals o participar en l’elaboració dels criteris d’avaluació d’una tasca. I fomentant aquest tipus de treball, també afavorim l’autonomia en l’aprenentatge i la metacognició, ja que els alumnes són part activa del procés d’E-A des del principi fins al final i, per tant, seran responsables del seu èxit o no.
  • Valora de forma positiva els errors. Personalment crec que aquesta és un dels aspectes que més hem de millorar com a docents. Els errors formen part de l’aprenentatge i fer-ne la seva comprensió és el que contribuirà a què els alumnes comprenguin què estan fent i quin és el camí a seguir. Jo us podria dir: “Deixem el bolígraf i de fer creus i passem-nos al bolígraf verd i a les explicacions, al feedback”.
  • L’avaluació autèntica no és sinònim de qualificació numèrica. Aquest és un aspecte fonamental, i és el que motiva aquesta entrada al bloc. L’avaluació no ha de tenir per objectiu “mesurar” els coneixements dels alumnes i comparar-los per fer-ne un judici simplista sinó que, com he anat dient, ha d’anar més enllà.

En definitiva, el que implica l’avaluació autèntica no és més (i que ja és prou) que un canvi de mentalitat i veure que l’alumne en forma part i que, com a tal, l’hem de valorar, implicar i fomentar el seu desenvolupament crític.
Per acabar, vull adjuntar-vos un enllaç amb una entrevista a  Carles Monereo, Doctor en psicologia i fundador del grup d’investigació SINTE, on ja el titular us farà reflexionar i debatre sobre els temes d’avaluació que jo he anat apuntat: “Dime cómo evalúas y te diré cómo aprenden tus alumnos”, No puc estar-hi més d’acord. Pensem quina educació volem i llavors mirem si estem avaluant per a aconseguir-la. Donem-li a l’avaluació la importància que té i el paper crític que ens exigeix la societat actual i la riquesa dels nostres nens.






BIBLIOGRAFIA:
-        Bordas, M.I. y Cabrera, F.A. (2001). Estrategias de evaluación de los aprendizajes centrados en el proceso. Revista Española de Pedagogía, 218, 25-48.
-          Condemarín, M. (2000). Evaluación auténtica de los aprendizajes. Un medio para mejorar las competencias en lenguaje y comunicación. Santiago: Andrés Bello.
-          Ibarra, M. et. al. (2012) La evaluación entre iguales: beneficios y estrategias para su práctica en la universidad. Revista de Educación, 359, septiembre – diciembre 2012.
-          Perrenoud, Ph. (1999). Construir competencias desde la escuela. Santiago de Chile, Dolmen Ediciones.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada