La setmana passada, els alumnes catalans van realitzar una de les moltes proves externes que tenen al llarg del curs: concretament, l'avaluació diagnòstica que han de passar els nens i nenes de 3r de primària i també l'avaluació de competències dels alumnes de 6è; organitzat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
En el telenotícies migdia de TV3 se'n van fer ressò amb la notícia que us enllaço a continuació:
Al voltant d'aquestes proves, tal com es pot veure en la mateixa notícia, hi ha molta controvèrsai i debat: uns, els seus defensors, afirmen que és necessari un control extern i una comparació que serveixi de guia per a centres i països sobre la seva situació i sobre què cal que millorin; els altres, els seus detractors, afirmen que posa èmfasi només en unes determinades matèries oblidant tota una altra part important per a la formació integral dels alumnes i això ocasiona que l'ensenyament es focalitzi i es dediqui només a superar les proves amb èxit.
Personalment, crec que les proves externes poden donar informació útil a nivell internacional per veure com estan les polítiques educatives de cada país i donar una guia per a prendre decisions. Orivel (2005) ja enunciava la seva importància en aquest sentit: "En el passat les polítiques educatives es basaven en les creences i opinions dels líders avui pretenen basar-se en els fets: l'eficàcia de les escoles i el rendiment dels estudiants".
Fins a aquest punt, tot correcte. Ara bé, què passa quan la finalitat d'aquestes proves es converteix en el control social del món educatiu? Potser cert que una de les utilitats de l'avaluació externa sigui donar arguments per a les polítiques educatives i de canvi però la realitat és ben diferent. Aquestes proves augmenten la burocràcia i la pressió i el control a què estan sotmesos els professionals educatius; fent que el seu objectiu últim sigui superar les proves, assegurar l'èxit dels alumnes per no rebre crítiques. Com posen de manifest múltiples investigacions (Nevo, 2002), les avaluacions externes rellevants, motiven els docents i les administracions a modificar les seves pràctiques d'ensenyament i avaluació però els canvis que motiven (i de vegades, cada cop més sovint imposen) solen ser, en general, ajustos superficials en els continguts que cal aprendre i en les activitats que cal desenvolupar per preparar els test, i no canvis profunds en les pràctiques d'ensenyament i aprenentatge.
I jo em pregunto també, on queda la formació integral de l'alumnat? Aspectes tan necessaris com el social, l'artístic o l'emocional queden en un segon pla i, sincerament, en perill d'anar desapareixent poc a poc.
A més, la diversitat de l'alumnat, aquella per la qual lluitem i tant defensem, no pot quedar reflectida en una prova d'avaluació externa, merament sumativa; per tant, suposa passos endarrere de cara a la lluita per la inclusió educativa i la valoració de les capacitats i la riquesa de tots i cadascun dels nostres nens, nenes i joves.
Per acabar, vull compartir una imatge que reflecteix aquesta dicotomia. S'obre el debat! ;)
Bibliografia:
NEVO, D. (2002). Dialogue evaluation: Combining internal and external evaluation. En D. Nevo (Ed.), School-based evaluation: An international perspective (pp. 3-16). Oxford, UK: Elsevier.
ORIVEL, F. (2005). Foreword. En N. Postlethwaite, Monitoring educational achievement (pp. 10-14). París: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.
PÉREZ, A. y SOTO, E. (2011) Luces y sombras de PISA. Sentido educativo de las evaluaciones externas, Cultura y Educación: Culture and Education, 23:2, 171-182.
NEVO, D. (2002). Dialogue evaluation: Combining internal and external evaluation. En D. Nevo (Ed.), School-based evaluation: An international perspective (pp. 3-16). Oxford, UK: Elsevier.
ORIVEL, F. (2005). Foreword. En N. Postlethwaite, Monitoring educational achievement (pp. 10-14). París: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.
PÉREZ, A. y SOTO, E. (2011) Luces y sombras de PISA. Sentido educativo de las evaluaciones externas, Cultura y Educación: Culture and Education, 23:2, 171-182.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada