“Mestra d’educació primària. 6è. Es troba davant
de la devolució d’un dels primers treballs que han realitzat els alumnes amb
l’ordinador sobre els monuments de Barcelona. Tenia previst posar una
qualificació numèrica a cada treball, segons una sèrie de criteris que van
acordar les mestres del nivell però creu que hauria d’anotar més coses als
treballs de cara que els alumnes millorin la pròxima vegada.”
En aquesta situació plantejada apareix un concepte clau i essencial per
aconseguir que realment l’avaluació educativa sigui una avaluació realment
formativa i significativa: el feedback o
retroalimentació.
Però també és un exemple que reflecteix la situació actual d’aquest
concepte: els dubtes. Som molts els docents (i m’incloc) que desconeixem les
dimensions i els components d’un bon feedback i potser no sabem com dur-lo a
terme en les activitats d’aula demanades als alumnes. En aquest sentit és
important que no oblidem que no s’ha de confondre el feedback amb la
instrucció, i que anar explicant a classe no implica que estem donant
retroalimentació.
Un aspecte clau perquè el feedback sigui efectiu és tenir clar el seu
propòsit, el seu objectiu. Per què volem donar retroalimentació d’una
determinada tasca? Què és el que volem que quedi en els nostres alumnes? I
aquí, a banda dels propòsits més específics de cada tasca i dels nostres
pensaments com a docents, entra en joc un altre concepte que implica un pas més
enllà: el feedforward. Es tracta que el feedback serveixi i guiï l’activitat
futura dels alumnes, que sigui un recurs d’orientació. Personalment penso que
aquest és l’aspecte fonamental, el que li dóna una utilitat a la
retroalimentació. I, situant-me en el context d’educació primària, penso que
els mestres hem de fer un esforç per aconseguir-ho i trobar les estratègies de
dur a terme un feedback que els nens puguin entendre i interioritzar; fins i
tot, sense donar-li una gran formalitat. Price (2010), basant-se en un estudi
realitzat en l’àmbit de l’educació superior, destaca les crítiques dels alumnes
en aquest aspecte ja que molts cops es troben en un feedback que no entenen,
ambigu i merament directiu i que, per tant, no podran aplicar en un futur.
Per a aconseguir-ho, l’altre aspecte fonamental és el diàleg, la relació
establerta entre docent i avaluador. No hem d’oblidar l’alumne i considerar-lo,
no com a receptor passiu de la retroalimentació, sinó com a agent actiu i que,
com a tal, ha de participar i conèixer els propòsits d’aquesta avaluació. A més,
amb el diàleg aconseguirem augmentar el compromís i la confiança dels alumnes
en aquest feedback, que podran fer més seu i acabar aplicant en posteriors
tasques (Price, 2010).
Així, per anar concloent, aquella mestra d’educació primària, que bé podria
ser jo, cal que faci aquest pas més enllà i superi la simple correcció per
arribar a la retroalimentació i ajudar els alumnes a millorar cada dia en les
tasques que realitzen. Perquè no hem de caure en l’avaluació tal com la
planteja la imatge que, per acabar, us enllaço:
Bibliografia: Price, M., K. Handley, J. Millar, and B. O'Donovan (2010)
Feedback : all that effort, but what is the effect? Assessment & Evaluation in Higher Education 35, no. 3: 277–289.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada