“Primavera
i trinaranjus amb qui més has
estimat.”
Jo, que sóc
més de fanta de taronja com a beguda dolça per excel·lència, sempre he pensat
que sí, que aquesta frase ben bé pot ser la definició perfecta de la felicitat.
Sovint estem encabits en grans metes, en il·lusions immenses i passem la vida
així, allunyant-nos de les petites coses que, al cap i a la fi, són les que
acaben dibuixant el somriure als llavis.
I és que la
felicitat és mirar-te als ulls i, nerviosa, somriure. I que tu em miris i,
sense cap inseguretat, em somriguis.
Felicitat
és tornar els divendres a casa i notar les abraçades d’aquells qui no
s’acostumen a tenir-te lluny. I tenir, des que va començar la teva incursió
universitària, el mateix plat de macarrons a taula perquè és el teu plat
preferit.
La
felicitat també es pot concretar en noms i cognoms. Els d’aquelles persones
que, dia rere dia, festa rere festa, caiguda rere caiguda, et demostren que
juntes podeu viure moments únics i que sou, senzillament, imparables.
Podeu
somriure quan penses en la teva feina. Això és felicitat en majúscules. Saber
que hi ha dies que surts derrotada, amb ganes de posar els dits a un endoll,
però que si t’ho demanessin, sense dubtar, t’enduries a casa més de la meitat
d’aquells petits monstruitos.
Seure
davant del mar i deixar que et despentini. No dormir en 24 hores però no per
haver sortit de festa sinó per haver-la organitzat. Viatjar a llocs propers i
llocs llunyans. Estar escrivint aquestes línies. Obrir àlbums de fotos i veure
aquelles mans que t’abraçaven per fer-te feliç i que ara, qui sap on són. Voler
superar cada dia els reptes que suposa una nova partitura quan cada vegada tens
el clarinet més lluny. Cantar a la dutxa, per què no. Voler comprar-te un
collaret nou a conjunt d’aquell vestit florit que et podràs posar ara que
arriba l’estiu. Passar per davant d’una floristeria i olorar les roses.
Aprendre les cançons del nou disc del teu grup preferit.
I, com no,
que t’enlluerni el sol primaveral mentre beus trinaranjus amb algú estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada